dissabte, 19 de desembre del 2009

Això ja s'acaba...

Avui ha estat la darrera classe de seminari. Per començar, el Cristian ens ha explicat el conte titulat El camperol i el diable. Després, ell mateix i l'Aida, han explicat una notícia sobre la possibilitat de començar la lecto-escriptura apartir dels cinc anys a Espanya, igual que es fa en altres països europeus. Per tal d'aprofundir més en ella, hem fet un debat dividint-nos en dos grups: els que defensaven que es pot ensenyar a escriure avans dels cinc anys i els que creien que era millor fer-ho a partir de l'inici de la primaria. El fet de no conèixer massa bé les característiques dels infants en aquelles edats, no ens ha permès acabar d'entendre allò que debatiem. Crec que en aquest cas, el debat no ha donat resultat per la manca de dades i informació.
Finalment, cada un de nosaltres ha parlat amb la Paula per a saber com ha anat el curs.
Crec que el seminari m'ha ajudat a obrir-me i a saber expressar la meva opinió quan crec que és necessari, però també a escoltar la dels demés. He entès que podem aprendre tant dels professors com de les aportacions dels nostres companys, que sovint ens sorprenen. Però el que més m'han ensenyat les sessions de seminari és a reflexionar. El fet d'arribar a casa i recordar tot allò que hem fet a classe m'ha ajudat a pensar sobre el que passava i els comentaris que s'hi feien. Veure les coses amb més distància sovint t'ajuda a percebre els petits detalls que se t'escapen quan les veus d'aprop. Durant aquests tres mesos he acabat de trobar el meu camí, si és que encara en tenia algun dubte. i aquest és potser l'objectiu que més alegria em produeix haver assolit.

Frase de la sessió: ''Vosaltres sou el poder, voler i ser.''

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada